L’Helena, una nena de vuit anys, i la seva família es reuneixen a la casa de la seva àvia per acomiadar-se d’ella en els seus darrers moments. Mentre els adults gestionen procediments hospitalaris, d’herència, i prenen decisions complicades, els cosins i cosines es retroben a l’espai on han compartit dels millors moments de la seva infància.
Durant aquests dies, en la família conviuen sentiments de tensió, tristesa i confrontació que els més joves viuen des de la distància. L’Edu, el cosí més gran, li deixa a l’Helena una càmera de vídeo familiar, li explica el significat de cada tipus de pla i li encomana fer un documental amb la finalitat de mantenir-la entretinguda.
Davant de la inaccessibilitat i la manca d’informació sobre el que està succeint, l’Helena utilitza la càmera per captar converses, objectes i detalls. Juntament amb els seus cosins es construirà una idea de qui ha estat la seva àvia i com poden acomiadar-se’n.
FICCIÓ
